La vida a una mas a La Segarra, us la
imagineu?….idíl·lica i campestre, en contacte amb la natura, les tradicions i al
més pur estil de pagès. Això és el que ens imaginem, però la realitat no és
aquesta, la vida a una masia del s.XIII a Catalunya era molt més que dura,
conrear el camp, cuidar els animals, tenir cura del cereals i aixafar el raïm
per fer el vi de taula. I tot això a una temperatura sota zero a l’hivern i
rondant els 40º a l’estiu.
El Mas Pujol ha enregistrat tota la
seva història, des de la conservació dels elements més antics (cementiri
romànic, bòvila, torre de vi, etc.) fins a algunes reminiscències del passat
més negres, violentes i autoritàries de la guerra i postguerra civil espanyola.
En aquest context és impossible no somiar
en un espai on tothom pugui gaudir d’aquest espai sense renunciar a les
comoditats del s.XXI, és per això que vam decidir plantejar aquesta proposta
als propietaris de la masia: rehabilitació del mas com a centre d’activitats
escèniques i artesanals amb allotjament i implantació d’energies renovables per
fer-la autosuficient.
El
principal objectiu del projecte és rehabilitar l’edificació amb criteris
d’arquitectura bioclimàtica, respectant al màxim possible l’estructura i
composició existents, que tenen gran valor patrimonial i històric, ja que hi ha
parts de l’edifici que daten del s.XII.
La
proposta que vam fer inclou l’estudi i la definició dels sistemes més rendibles
i que tinguessin un consum energètic més baix que fessin del mas un edifici
ecològic i autosuficient, sempre respectant, és clar, l’impacte ambiental que
l’actuació podria tenir en el seu entorn. Es pretenia dotar a l’edificació amb totes
les instal·lacions i condicions necessàries per albergar el nou tipus d’ús que
se li donaria.
D’un
costat es van estudiar i es van proposar la implantació dels sistemes basats en
energies renovables o energies substitutives als combustibles fòssils i
sostenibles pel seu entorn; i per altra banda també es va plantejar un sistema
de recollida i aprofitament de les aigües pluvials, un sistema de reutilització
de les aigües grises, així com la depuració de les aigües negres mitjançant un
sistema biològic dintre d’un dipòsit enterrat.
Pel
que fa a l’ús, es pretenia reconvertir l’espai en un centre d’acollida i
allotjament per a artistes i gent interessada en l’artesania de la zona. D’una
banda es volia incloure un espai d’activitat musical, teatral o circense on es
poguessin fer tallers i d’altres activitats relacionades amb les arts
escèniques. D’altra banda es proposaven espais de desenvolupament de
l’artesania, aprofitant el legat arquitectònic del mas, que disposa d’una
bòbila, un forn i una sitja.
A dia d’avui la proposta no s’ha fet
realitat.
Podeu veure
els plànols de la proposta al nostre apartat de PROJECTES
Si voleu conèixer més a fons el
projecte o voleu fer-nos alguna consulta sobre Implantació d’energies
renovables podeu contactar amb
nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada